UNA DANA EXCEPCIONAL AMB INUNDACIONS CATASTRÒFIQUES
06-11-2024
Fenòmens extrems lligats a DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) o el que anteriorment denominàvem com a "gota freda", sempre els hem tingut. Normalment solen afectar-nos els mesos de setembre o octubre, en algunes ocasions també al novembre. Però per a registrar pluges torrencials s'han de complir una sèrie de requisits fonamentals com tenir una temperatura de l'aigua del mar elevada. Al setembre o l'octubre encara es troba càlida per les calors emmagatzemades durant l'estiu. Recordem que el mes d'agost passat va haver-hi un rècord de temperatura de l'aigua del mar de 31°C al sud de Balears i aquests dies de final d'octubre l'aigua superficial es trobava al voltant dels 20°C a 23°C a la costa mediterrània. També necessitem aire fred en altura, vent de llevant que aporti energia i alimenti la nuvolositat convectiva i, finalment, l'orografia que, amb el seu efecte de palanca, potència el desenvolupament de la nuvolositat en determinades zones.
Les últimes tardors hem tingut alguna DANA al litoral sud de València, localment al sud de Catalunya i poc més. No obstant això, enguany s'han donat tots els requisits per a tenir fenòmens extrems amb un afegit importantíssim: l'escalfament global i la persistència de la gota freda al sud de la Península.
1. Origen, cronologia y evolució de la DANA
Divendres 25 d'octubre entrava una borrasca pel Cantàbric, procedent d'Irlanda, amb aire fred en altura. El diumenge 27 la borrasca quedava aïllada del corrent general de borrasques i fronts atlàntics, formant-se per tant una depressió aïllada, centrada al sud de la Península.
Mapa 1: Borrasca d'Irlanda entrant pel Cantàbric
Els vents de llevant van començar a provocar precipitacions intenses a Andalusia i Comunitat Valenciana, localment a Catalunya i Balears, però també amb resultats i afectacions més que notables. La depressió va quedar escanyada entre anticiclons, no es podia moure o ho feia amb moviments imprecisos, ara una mica cap al golf de Cadis, ara cap a l'estret de Gibraltar, després cap al sud de Múrcia... La persistència de la DANA al sud de la Península va mantenir una situació d'inestabilitat per un flux de llevant de llarga durada amb una ratxa plujosa de 10 dies consecutius en tot l'arc mediterrani. Pluges abundants i freqüents: ploure sobre mullat, el territori no seria capaç d'absorbir més aigua.
Mapa 2: Transició de borrasca a DANA i trajectòria de nord a sud
2. Setmana del 28 d'octubre al 3 de novembre: formació del SMC
Un SMC és un Sistema Convectiu Mesoescalar. La depressió va quedar ancorada al sud de la Península, injectant sense parar aire càlid i molt humit. Primer cap al golf de Cadis i el litoral mediterrani i, posterior i exclusivament en tot l'eix mediterrani, des de Tarragona fins a l'Estret, localment també a l'Andalusia occidental.
Dimarts 29 d'octubre es van formar potents tempestes al prelitoral de València amb quantitats de 150 litres i a la tarda es va formar un perillós "sistema convectiu mesoescalar".
Mapa 3: DANA escanyada en l'Estret i temporal de llevant en C.Valenciana amb SMC
Es tracta del fenomen tempestuós més violent que es pot donar en el nostre planeta. En un punt o zona determinat, no gaire extens, es formen potents cumulonimbus o núvols de tempestes i, com una aspiradora gegant, van absorbint l'aire càlid i molt humit del Mediterrani. La tempesta va quedar estàtica, expandint-se en forma de tascó, en el cas de València, de sud-est a nord-oest. La zona afectada és relativament limitada, però la tempesta o reunió de tempestes poden estar precipitant hores seguides, de fet van ser vuit hores ininterrompudes de pluja torrencial. Curiosament, els pluviòmetres de les platges de València capital tan sols registraven 2 o 4 litres per metre quadrat i, a poc més de 20 quilómetros a l'interior, se sobrepassaven els 300 litres, alimentant rieres i barrancs. Els dies 3 i 4 de novembre, la DANA convertida ja en solc o zona d'inestabilitat, va afectar a Catalunya també amb algunes inundacions.
Mapa 4. Pluja acumulada el 29 d'octubre a la província de València
3. Fenomen excepcional i causes agreujants
Les tempestes de València van arribar a tenir dimensions inaudites. Una tempesta normal sol tenir el cim o el topall nuvolós cap als 10 km o com a molt 12 km d'altura. En el cas de València va aconseguir els 20 km, és a dir, va trencar el sostre de la troposfera (overshooting), anomenada tropopausa i es va introduir en l'estratosfera. Els pluviòmetres van registrar de 200 a 500 litres, però diumenge 3 de novembre va arribar el senyal, perduda durant uns dies, dels pluviòmetres situats a l'epicentre de la tempesta: van donar registres superiors als 700 litres en poques hores.
L'última gran inundació va ser la de l'octubre de 1982 i encara pitjor la d'octubre de 1957. Però la que ens afecta ha tingut uns agreujants que cal comentar:
- Escalfament global: Com va ocórrer amb el temporal Gloria, si aquesta situació s'hagués produït fa 50 anys, les quantitats de pluja haurien estat sensiblement menors. El Mediterrani no estava tan càlid i, per tant, l'aportació d'energia hauria estat inferior. Aquest és un tema recurrent del qual estem una mica cansats d'insistir. Cal mentalitzar-se d'una vegada per totes que "els fenòmens extrems, siguin els que siguin, cada vegada són més freqüents i més violents".
- Massificació urbanística i l'ordenació del territori: Les nostres ciutats no són poroses. En els últims 40 anys, des de la pantanada de Tous, s'ha urbanitzat sense ordre, s'han construït barreres artificials que ofereixen resistència a avingudes, ja siguin autopistes, urbanitzacions... L'aigua sobre l'asfalt no penetra cap a l'interior i adquireix una gran velocitat on hi hagi desnivell. En definitiva, caldria replantejar-se moltes coses.
Alfred Rodríguez Picó
