Ahir dia 31 de maig va finalitzar el que es coneix com a primavera meteorològica, que correspon als mesos de març, abril i maig. Com s’ha comportat aquest any 2021? Doncs molt irregular, amb constants canvis de temps. No hem encadenat més d’una setmana consecutiva amb la mateixa massa d’aire, passant de vents del sud, al nord, però sense oblidar-nos dels ponents i llevants. Sens dubte, hi ha hagut fenòmens per tots els gustos, però amb dades curioses que a continuació s’explicaran.

De ben segur que haureu sentit que el Mediterrani és molt irregular, amb anys molt plujosos i d’altres que no ho són tant. De fet, si es fa una ullada al passat més pròxim, es pot extreure que a Catalunya la primavera de 2018 va ser molt plujosa, la de 2019 molt seca, va tornar a ser extremadament humida el 2020 i en contraposició, la de 2021 s’ha mostrat ben seca. L’escassetat de pluges no es pot relacionar amb anticicló, sol i tranquil·litat, ja que curiosament s’han viscut situacions molt diverses.

Un dels fets destacats d’aquesta primavera meteorològica, ha estat el continu canvi de masses d’aire, passant d’entrades de fred, procedents del nord a l’arribada de masses d’origen saharià que venien del sud, en el que es podria considerar una primavera de dents de serra. Aquesta època de l’any acostuma a tenir constants canvis, però el resultat final de la primavera meteorològica ha estat un març amb temperatura superior a l’habitual i un abril i maig amb registres de temperatura inferiors als que tocarien, sempre amb alguna excepció puntual. En aquest sentit es vol remarcar la gran quantitat de glaçades tardanes, que fins ben avançat l’abril, van afectar els punts més freds de la geografia peninsular.

També ha estat una temporada molt borrascosa, però amb una distribució de les pluges força anòmala. Per exemple, a punts del sud-est Peninsular, zones habitualment poc plujoses, les quantitats acumulades ja superen els 300 litres. En canvi en alguns punts de la costa de Barcelona amb prou feines es superen els 100 mm, amb una disminució notable de la precipitació i de la presència de tempestes. Aquest augment de la quantitat de pluja acumulada a zones d’Andalusia Oriental, Murcia o Comunitat Valenciana, és a causa dels vents del nord-est, que són més favorables a aportar humitat del Mediterrani de València cap al sud. Aquests vents solen aportar poca precipitació a Catalunya, ja que el seu recorregut no arreplega humitat del propi mar.

A l’anterior paràgraf es comentava l’arribada continuada de pertorbacions, però aquest fet no significa que les precipitacions siguin abundants arreu, ja que la direcció dels vents hi tindrà la darrera paraula. El que sí que no ha faltat a la cita ha estat la nuvolositat, en molts casos abundant i que ha permès que la insolació d’aquesta primavera meteorològica hagi estat anormalment baixa, clarament inferior a l’habitual. En aquest sentit destaca l’episodi de pols sahariana i núvols que es va registrar durant el mes de març, ja que en algunes zones de la Península van estar fins a 10 dies sense veure el sol.

I quines són les tendències pel proper estiu? Si la primavera meteorològica ha estat dinàmica i canviant, l’arribada del mes de juny podria suposar un canvi destacable en la distribució dels anticiclons i les pertorbacions. El primer tram de juny seria tempestuós, però sembla que les altes pressions s’aniran imposant amb el pas dels dies. Aquesta situació es podria allargar juliol i bona part d’agost, amb perspectives de nous canvis a partir de finals del darrer mes esmentat. En general no s’esperen precipitacions massa abundants, però això no significa que no haguem de tenir algunes situacions de xàfecs. Així mateix, si la temperatura d’abril i maig ha estat inferior a l’habitual, la presència del sol i de masses d’aire més càlides, provocarà que la temperatura sigui superior a la mitjana al llarg del pròxim estiu. En aquest sentit s’adjunten dos mapes d’anomalia de precipitació i de temperatura pel mes de juny al conjunt del continent europeu.



Marc Martínez Cazalla