Dins la branca de l'observació meteorològica el tema de la visibilització de la nuvolositat sempre te molt atractiu a banda de donar-nos en moltes ocasions certes pistes sobre l'esdevenir del temps més proper. Un núvol no és més que vapor d'aigua (però no només, perquè sinó seria invisible), és vapor d'aigua condensat. I a aquest procés físic s'arriba un cop es conjuguen certes variables atmosfèriques. Tradicionalment, la nuvolositat s'estimava en fraccions de deu, però actualment es fan servir fraccions de vuit. L'escala comença amb la nuvolositat absent, 0/8 i es va incrementant fins al cel ple de núvols (cobert) 8/8.

Tenint present que els núvols no són precisament estructures estàtiques , més bé el contrari, fins i tot moltes vegades l'observador més experimentat pot tenir certs dubtes a l'hora de catalogar un gènere, una espècie o una particularitat suplementària en una estructura nuvolosa. Per tant, a banda d'un cert atractiu a l'hora d'observar el cel amb ulls de meteoròleg també es requereix un bon coneixement de base que sobretot en aquesta parcel·la es va adquirint amb el pas dels anys.

I avui parlarem del núvol més baix que existeix per excel·lència , l'estrat, i dins l'estrat el que està arrapat arran de terra ( o de mar), la boira. Curiosament i tot i que sembli un contrasentit , ja que sabem que és un estrat, en l'àmbit d'observació quan tenim presència de boira catalogarem el núvol com a "desconegut" doncs serà la mateixa boira la que ens impedirà esbrinar si és que hi ha algun núvol per damunt la nostra vertical. De boires hi ha tot l'any i a Catalunya amb una orografia molt variada que suposa tot un ventall de microclimes tenen el terreny adobat. Principalment, a la primavera però, hi ha un tipus, la boira d'advecció, que acostuma a estar present a la façana litoral durant algunes jornades. La formació d'aquests bancs de boira molts cops d'una reduïda extensió no són fàcils de predir perquè rarament s'endinsen molts centenars terra endins i es tracta d'un fenomen estrictament costanera.

Com sabem la inèrcia de l'aigua del mar a l'hora d'escalfar-se o refredar-se és molt més lenta que la superfície terrestre. Per això si volem trobar una temperatura adient pel bany sempre serà convenient que hi anem cap a finals d'estiu que és quan estarà més calenta. A l'hivern passa una cosa similar a la inversa. A finals d'hivern o a la primavera meteorològica trobarem l'aigua més freda que al mes de desembre. Per tant, serà en els mesos primaverals on aconseguirem el caldo de cultiu per la formació d'aquests bancs de núvols baixos costaners. La causant serà una advecció d'una massa càlida i estable. Aquesta massa humida i calenta al friccionar en una porció estreta amb la superfície marítima encara relativament freda farà augmentar la humitat relativa i provocarà la condensació de les gotes de vapor d'aigua formant les boires.

Aquestes boires requereixen un vent de certa intensitat i durada, d'aquí que la seva possible formació necessiti unes porcions molt concretes de diferents variables perquè es produeixin , essent moltes vegades fenòmens força locals. A terra ferma els rajos solars produeixen una escalfor més immediata de la superfície creant corrents ascendents i trencant ràpidament la boira, creant la formació de núvols baixos per posteriorment deixar pas a un dia assolellat.