38 ANYS DEL DILUVI PIRINENC
20-10-2020
Situacions de palanques orogràfiques del sud-oest, una mirada cap al passat
Aquests dies estem afectats per una situació de sud, per fi aquests vents humits van descarregar amb ganes al centre i sud de la Península, assedegada per la falta de pluges de tardor.
Multipliquem aquesta situació per deu i ens trobarem amb un fenomen meteorològic de característiques pantagruèliques, viatgem en el temps trenta-vuit anys enrere.
A primers de novembre de 1982 vam anar d'excursió a les muntanyes andorranes. El cel s'anava tapant, primer per núvols alts (cirrus i cirrostrats) i després per núvols mitjans (altostrats i altocúmuls), presagi de l'aproximació d'una borrasca. La visibilitat era bona i ningú pensava que pocs dies després cauria en aquesta zona un veritable diluvi que desbordaria rius i torrents.
El dia 5 d'aquest mes, l'anticicló que afectava amb temps estable es va retirar cap al centre d'Europa i una profunda borrasca gestada a sud de Groenlàndia es va dirigir cap a nosaltres. L'endemà la borrasca es va transformar en un monstre amb pressions al seu centre de 963 mil·libars, instal·lant a prop de les costes gallegues. El dia 6, ràfegues violentes de vent del sud impulsaven a gran velocitat núvols baixos que s'amuntegaven contra les muntanyes i, a mitja tarda, va començar a ploure, cada vegada amb més intensitat.
Durant 24 hores i sense descans, un veritable diluviar va assotar el Pirineu. La serralada, perpendicular al vent de sud, va actuar de palanca proporcionant més energia a la massa nuvolosa. Els rius Segre, Valira, Llobregat, Noguera Pallaresa i Ribagorçana, Cardener, Garona, Ter ... No suportaven més aigua i es van desbordar, arrossegant tot el que trobaven al seu pas, fins i tot pobles sencers, com Pont de Bar.
L'aigua sorgia de la superfície de terra a causa a l'enorme cabal dels rius subterranis. Els registres de precipitació van ser excepcionals: la Molina va registrar a 48 hores 556 litres, gairebé la mateixa quantitat que cau a Barcelona en un any, 340 a la Pobla de Lillet. L'orografia va jugar un paper fonamental. Unes localitats registraven més de 400 litres i altres a poca distància amb prou feines 100. Una situació similar tan sols s'havia observat l'octubre del 1940.