Estem gairebé a l'equador de l'hivern i les dades meteorològiques a Catalunya comencen a perfilar un primer trimestre del 2022 anticiclònic i monòton, com si es disfressés de l'hivern del 1988 a 1989, quan l'anticicló, tossut, no ens va deixar respirar pràcticament ni un sol dia. Enguany el nucli d'altes pressions s'ha localitzat entre França i les illes britàniques i, almenys, fins al moment, ens ha injectat un flux del nord a nord-est fred i eixut que ha mantingut una temperatura baixa, digna de l'època de l'any.

 

Davant aquest relat, el nivell de conformisme del meteoròleg aficionat seria molt baix si es dóna per bo aquest bagatge, però sempre hi ha situacions pitjors i el període anticiclònic de l'hivern del 1988 a 1989 ho va ser. Fa 33 anys teníem l'anticicló al damunt amb el matalàs càlid triturant les temperatures mínimes i erradicant les glaçades a gairebé arreu de Catalunya. Tot el contrari que el passat gener, quan presumíem de glaçades que eren extenses i freqüents a tot l'interior, prelitoral i fins i tot trams de la costa de Catalunya.

Ara bé, que l'arbre no ens tapi el bosc. La realitat és que el comportament atmosfèric aquest hivern està essent d'allò més avorrit a la meitat occidental d'Europa, on es troba Catalunya i la Península. Una successió d'anticiclons han bloquejat la circulació atlàntica a latituds mitjanes i han anat desviant les pertorbacions cap al nord d'Europa i, de retruc, cap a l'Europa de l'est, on gaudeixen, com nens petits, de nevades a la mateixa Atenes.

A casa nostra, la precipitació del gener s'ha restringit únicament a la vigília de Reis amb registres de pluja francament escassos, que no ajuden a pal·liar un dèficit hídric que arrosseguem del passat 2021. D'aquesta manera, s'ha posat punt final a una ratxa de geners extrems iniciat el 2020 amb el temporal Glòria i seguit el 2021 amb la Filomena. El gener del 2022 serà recordat pels dies grisos de boira a la plana de Lleida, per les acusades inversions tèrmiques entre les fondalades i muntanyes, que el dia 2 de gener ens deixava l'abismal diferència de 18 graus entre Vacarisses i Montserrat amb -1 °C i 17 °C respectivament de temperatura mínima.

Tota aquesta monotonia anticiclònica podia passar desapercebuda fa uns mesos o en un altre context diferent de l'actual. Tanmateix, la situació de sequera que viu el territori ens obliga que posem la lupa i esbrinem quan es trencarà aquest patró sec. Les reserves d'aigua de les conques internes de Catalunya segons l'ACA estan, a dia 3 de febrer, al voltant del 56%, mentre fa tot just un any es situaven al voltant del 85%. El paisatge al Pirineu és, si més no, una mica decebedor, ja que els vessants de les muntanyes llueixen una capa de neu més aviat fina. De fet, el sector turístic i d'esquí viu de les ja llunyanes nevades abundants de principis de desembre i de la producció de neu de cultiu. De moment, el discurs no és alarmant, però cal estar a l'aguait, ja que la primavera tindrà un paper clau per afrontar els mesos d'estiu. Si les pluges de la primavera ens esquiven, com ja van "punxar" el 2021, el pròxim estiu entrarem de ben segur en fase d'alerta per manca d'aigua.

 

Després d'aquesta pinzellada del futur més recent, centrem-nos en el present que és digne d'estudi. L'hivern està "KO" contra les cordes. El gener ha estat 90% anticiclònic i el febrer va de camí a seguir la mateixa dinàmica. Fins a pràcticament mitjans de mes, l'anticicló serà l'amo i senyor de l'atmosfera a l'Europa occidental copiant la mateixa pel·lícula que el gener. Cap a la tercera setmana de febrer podríem tenir un breu respir amb alguna pertorbació poc activa. En tot cas, es tractaria previsiblement de fenòmens meteorològics puntuals associats de poca precipitació. Les tendències indiquen que la resta del mes les dorsals anticiclòniques es tornarien a endinsar cap a la Península i l'escenari no variaria gaire. Si ens fixem en altres indicadors del comportament atmosfèric a l'hemisferi nord, apunten que el corrent en jet (un cinturó de vents de gran velocitat que circulen a 11 km d'alçada) continuarà ben perpendicular i robust, sense titubejar. Això es traduiria en probabilitats ben baixes de despenjaments d'aire fred procedents de latituds polars, on el vòrtex polar es retroalimenta sense insinuar símptomes de debilitament.

L'escenari per la resta d'hivern no és gaire optimista quant a precipitacions o dinamisme atmosfèric i sembla que s'hauran de dipositar totes les esperances al mes de març o fins i tot, a l'abril. Arribarà l'hivern sobre la botzina?

TAIKOMETEOROLOGIA, S.L.