La natura, cada vegada més desarrelada de la dona i l'home, s'ha entossudit aquest febrer del 2021 a demostrar la seva fúria i gran influència a la vida rutinària de les persones. La mà executora de tal rebel·lia ha tornat a ser per enèsima vegada la meteorologia, que, malgrat el seu longeu transcurs pel temps, no deixa de sorprendre'ns i ens deixa bocabadats, com un infant en veure per primera vegada la tranquil·litat i el silenci de la neu.

Abans d'emprendre aquest viatge per l'hemisferi nord i la península Ibèrica hem d'entendre quina ha estat la gènesi o el factor detonant de tal activitat en l'equador de l'hivern, unes dates que no solen delectar-nos amb tant dinamisme com aquest any i que són precisament un altre element per ressaltar i valorar.

L'atmosfera sempre guarda la resposta a totes les incògnites que puguin sorgir sobre meteorologia i, aquests esdeveniments, no són l'excepció. Si la circulació general atmosfèrica de l'hemisferi nord és per norma general d'oest a est, el febrer del 2021 va presentar alguns matisos i la seva trajectòria va ser de nord a sud en conjunt. És a dir, les masses d'aire es van moure amb certa freqüència de latituds polars cap a regions subtropicals injectant molt fred i, al contrari, també hi va haver irrupcions saharianes de latituds mitjanes cap a països nòrdics o zones subpolars. Aquest intercanvi de masses de nord a sud o viceversa, com si es tractés d'una muntanya russa, rep el nom de circulació meridional.

El fet de trobar-nos a l'equador de l'hivern és un altre factor que magnifica que les entrades d'aire fredes o temperades siguin més intenses i continguin un caràcter mediàtic. A l'hivern es forma el vòrtex polar, una àrea de baixes pressions i masses d'aire gèlides que es concentren al voltant dels pols de la Terra. Quan parlem de la irrupció de masses d'aire polars o àrtiques comptem amb l'aportació d'aquestes profundes pertorbacions que al febrer es troben en plena ebullició i les seves condicions són més extremes. Les conseqüències seran més crues que si ho comparem amb la primavera, quan aquestes masses polars ja van perdent potència a causa d'una insolació més gran i ascens tèrmic.

En definitiva, la coincidència d'una circulació meridional en un mes de febrer va ser clau per entendre tants contrastos a escala europea i fins i tot en tot l'hemisferi nord. Milions de persones van patir les seves conseqüències de diferents maneres i podem trobar notícies des de qualsevol racó del món.

 

 Iniciem el viatge als Estats Units amb una onada de fred polar que no seria notícia a bona part del país pel seu tarannà habitual, però sí que ho és quan arriba al sud d'EU. L'estat de Texas va ser la zona més afectada per aquesta irrupció freda que també la va acompanyar un històric episodi de neu. La vulnerabilitat d'aquestes regions creix exponencialment davant aquests esdeveniments, ja que el seu període de retorn és molt elevat i la realitat acaba superant la ficció. Quatre milions de llars sense subministrament elèctric, ciutats paralitzades i la interrupció de la vacunació per a l'epidèmia de la Covid-19 van ser alguns dels titulars enmig d'un temporal de neu amb temperatures sostingudes sota zero.

Deixant de banda les conseqüències socials i l'atracció de veure els carrers de Texas coberts de neu i gel, no s'ha d'oblidar la tempesta hivernal que va deixar la nevada més abundant dels últims 30 anys amb registres de fins a -12ºC a Austin, la capital de l'estat de Texas.

La resta dels Estats Units també va ser còmplice, encara que no amb aquesta intensitat, dels efectes de l'hivern i la neu, que no solen faltar a la seva cita en aquest país. Segons la BBC el dimecres 17 de febrer el 71% del país estava tenyit de blanc deixant alguns paisatges històrics, per guardar a la retina.

El mes de febrer al vell continent tampoc no ha volgut perdre la seva cita amb l'hivern i algunes parts d'Europa van estar sotmeses a intenses onades de fred. És el cas dels països atlàntics i Europa de l'est, encara que afectats per diferents configuracions atmosfèriques.

Al primer bloc, l'onada de fred a països com el Regne Unit, Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya, Polònia, Àustria i fins i tot nord de França es va produir durant la primera quinzena de febrer. La baixa circulació de borrasques amb molt aire fred va causar una sostinguda rutina sota zero a tots aquests països i capitals europees. Alguns dels registres més destacats van ser els -15ºC a Berlín -9ºC a Amsterdam -8ºC a Viena o en -6ºC a París. L'onada de fred va ser una benedicció per als patinadors holandesos que van aprofitar el congelament dels canals d'Amsterdam per dansar sobre la gruixuda cobertura de gel.

Si ens quedem un instant més als Països Baixos, també va ser notícia la neu, que va aparèixer en forma de tempesta i va deixar grossors de fins a 30 centímetres. De fet, de des de gener del 2010 no es produïa una tempesta de neu en aquest país, el mateix temps que a Barcelona, per exemple, amb l'històric temporal de neu del 8 de març del 2010.

Un febrer gèlid no necessàriament ha de ser notícia en aquests països per les seves baixes temperatures, però sí que ho són pels seus contrastos. Si la primera quinzena de mes va ser excepcionalment freda, finals de febrer va culminar amb una irrupció sahariana que va elevar els termòmetres per damunt de la mitjana amb clares anomalies positives. A Berlín es van passar dels -15ºC del dia 13 als 20ºC els dies 24 i 25 de febrer, 35ºC de diferència en menys de dues setmanes que evidencien un febrer embogit.

Però encara hi ha més per comentar en el vell continent i es tracta de l'onada de fred a l'est i sud d'Europa. Aquest episodi de fred respon a un altre patró atmosfèric diferent de l'anterior. Consisteix en un bloqueig de les altes pressions a l'Europa occidental, que va aturar la circulació general atmosfèrica d'oest a est obligant a les masses més fredes de l'interior de Rússia i Sibèria a desplaçar-se cap a l'est. Una situació retrògrada que en diem a la meteorologia, perquè les masses d'aire avancen d'est a oest, en el sentit contrari a la norma general (oest a est).

L'onada de fred d'Europa de l'est es va produir cronològicament pocs dies després que remetés el fred intens als països atlàntics. Els termòmetres es van desplomar com ja ho van fer a les zones anteriors i destaquen els -15ºC a Kíev -8ºC a Bucarest o -1ºC a Atenes (cal recordar que la temperatura mitjana en un mes de febrer a Atenes és similar a la de Barcelona i oscil·la entre els 7ºC a 14ºC). Atenes es va instal·lar sota zero i ho va representar amb una nevada a l'Acròpolis mateixa que va quedar totalment tenyida de blanc, un paisatge per enquadrar que poques vegades es deixa contemplar.

Malgrat que el fred ha fet acte de presència a bona part de l'hemisferi nord, la Península ha estat una de les poques zones que s'ha mantingut al marge durant el mes de febrer. En aquest sentit, sembla que el temporal Filomena de gener va ser el minut de glòria de l'hivern del 2021 amb la seva aportació de fred i neu, ja que al febrer les masses d'aire temperades sempre han estat molt properes i han allunyat les gelades, el fred i la neu a la majoria de les Comunitats.

Però davant l'absència d'invasions fredes, un règim de vents del sud es va apropiar d'aquestes latituds amb unes característiques molt diferents de les que hem vist fins ara. El protagonista que entra en escena és la pols en suspensió d'origen saharià, la suavitat tèrmica i les conseqüències insòlites que van associades a cada un d'aquests dos agents.

La pluja de fang va ser, en primer lloc, la més viva representació d'aquest ambient tèrbol ocasionat per un excés de pols sahariana en l'atmosfera i va aparèixer en dos episodis durant el febrer: un els dies 5 a 7 i un altre els dies 21 a 22. La neu també va ser protagonista, encara que no per les seves nevades a cotes baixes, sinó pels seus paisatges daurats a serralades i muntanyes dignes d'un altre planeta, sobretot al Pirineu.

Amb tantes partícules en suspensió la contaminació també va ser notícia a moltes ciutats ibèriques amb registres de PM10, l'indicador idoni per detectar un episodi de contaminació, molt superiors als llindars establerts per la llei.

I finalment no podem passar per alt el paper de la temperatura, molt superior a la mitjana climàtica i en notable contrast amb el congelador europeu que hem comentat. L'hegemonia dels vents del sud va desplaçar les masses temperades del nord de l'Àfrica cap a la Península i algunes jornades van tenir fins i tot un regust primaveral. De fet, ja hi ha constància d'alguns rècords de calor en diferents observatoris, com el Fabra de Barcelona amb una temperatura mitjana d'11,6ºC, la quarta més elevada de la seva llarguíssima i centenària sèrie històrica de dades en un mes de febrer. Un ambient suau que sobretot va destacar en les temperatures mínimes per l'absència generalitzada de glaçades, excepte en alguns punts interiors i muntanyes. Una fita impensable per a la geografia ibèrica que afegeix valor a aquest febrer embogit del 2021.

 

Marc Silvestre Gelices 
TAIKOMETEOROLOGIA, S.L.