El Sàhara, amb una extensió de 9,4 milions de km² i una amplada màxima de més de 5.100 km d’est a oest i de 1.800 km de nord a sud,  és el desert càlid més gran del món. Cal especificar que és càlid perquè també n’hi ha que són freds. De fet, el desert més gran del món és l’Antàrtida, on encara que no ho sembli, les precipitacions hi són molt escasses. A més, el Sàhara és un desert de tipus sorrenc, és a dir, la seva superfície es troba coberta de sorra. El vent és el responsable de moure aquest material sedimentari i acumular-lo en forma de dunes i esculpir el paisatge saharià per antonomàsia. La quantitat de sorra que hi pot haver acumulada és gairebé impossible de calcular, però podem imaginar que la xifra deu ser increïblement gran.

Aquesta gran massa arenosa situada al nord d’Àfrica, limitada per la sabana africana al sud, i pel Mediterrani i l’Atlàntic al nord i a l’est, es troba a tant sols un miler de kilòmetres de la península Ibèrica. De fet, les primeres dunes amb prou feines disten uns 500 km del sud d’Andalusia. Així doncs, no resulta estrany que les partícules més fines de sorra puguin arribar al sud d’Europa empeses pel vent.

A l’aire situat al damunt del desert del Sàhara sempre hi ha pols en suspensió, ja que les partícules més fines de sorra són bastant fàcils d’aixecar. Un cop enlairades per acció del vent, aquestes partícules queden suspeses a l’aire, a causa de la seva gran lleugeresa. Normalment, les altes pressions mantenen aquesta pols en suspensió estancada sobre el Sàhara, però a vegades la dinàmica atmosfèrica fa que els corrents d’aire que circulen per la part alta de la troposfera passin per sobre el Sàhara i empenyin aquests sediments en suspensió cap a la Península Ibèrica i Europa (Fig. 1). 

Aquest mes de febrer ja hem pogut ser testimonis d’aquest fenomen un parell de vegades. Entre els dies 5 i 6 de febrer un solc situat al sud-oest d’Espanya, provocat per una ondulació del Jet Stream, (un corrent de vent molt fort que circula d’oest a est a uns 10.000 km d’altura per sobre l’Atlàntic nord) va generar un flux de vent en alçada que va arrossegar una gran quantitat de pols sahariana fins a les nostres latituds. La quantitat de sediment era tant gran que la neu del Pirineu va quedar tenyida de marró, donant lloc a un paisatge propi del planeta Mart. Per si no n’hi havia hagut prou, entre els dies 20 i 22 de febrer una nova ondulació del corrent en jet va tornar a generar un flux d’aire que va arrossegar noves partícules de pols sahariana cap a casa nostra. Aquestes partícules, combinades amb la precipitació (Fig. 3), van donar lloc a una pluja de fang que ho va deixar tot ben brut.

Per tal que es formi una gota de pluja és necessari que primer hi hagi a l’aire nuclis de condensació als quals les minúscules gotetes d’aigua que formen els núvols puguin adherir-s’hi (Fig. 2). Aquestes partícules microscòpiques tenen orígens ben diversos, com per exemple les cendres volcàniques, la sal marina i, com no podia ser de cap altra manera, la pols i el fang.

Així doncs, quan hi ha una injecció de pols provinent del Sàhara, aquestes micropartícules actuen com a nuclis de condensació i acaben formant part de les gotes de pluja. Finalment, quan plou aquestes partícules queden dipositades en tot tipus de superfícies, ocasionant, per exemple, cues als túnels de rentat de cotxes.

Una altra de les conseqüències de les intrusions de pols del Sàhara és la contaminació per partícules PM10. Aquest tipus d’episodis de pol·lució són els que es produeixen quan a l'aire hi ha un excés de partícules sòlides en suspensió amb una mida de fins a 10 micròmetres. Aquestes partícules poden provenir del trànsit, de l’activitat industrial i de la construcció, dels incendis forestals o, com és el cas, de les intrusions de pols del Sàhara. L’exposició a aquest tipus de contaminació pot causar problemes de salut, com ara al·lèrgies o deficiències i malalties respiratòries, més si aquesta exposició és continuada. Existeixen diferents llindars per mesurar el risc de mala qualitat de l’aire pel que fa a PM10:

• Sense risc: < 40 µm/m³
• Risc moderat: 40 - 50 µm/m³
• Risc elevat: 50 - 80 µm/m³
• Risc extrem: > 80 µm/m³

La darrera intrusió de pols saharià va donar lloc a un episodi de contaminació que va afectar a tot Catalunya. A la majoria d’estacions de control de qualitat de l’aire es va superar el llindar dels 40 µm/m³, concentració a partir de la qual es considera que poden aparèixer efectes adversos per a la salut. Però és que en alguns punts es van arribar a sobrepassar els 80 µm/m³, nivell a partir del qual es considera que la qualitat de l’aire és molt dolenta. Tot plegat acompanyat d’unes precipitacions que van ser molt abundants en punts del Pirineu, causant una autèntica enfangada.

Però l’arribada partícules de sorra també pot tenir beneficis per al món de l’agricultura, ja que la deposició de sediments provinents del nord d’Àfrica, rics en sals minerals i nutrients, pot acabar actuant com a fertilitzant de la terra. De fet, en un article de la revista Geophysical Research Letters, els investigadors van arribar a comprovar que les partícules sedimentàries que viatgen des del desert del Sàhara fins a l’Amazònia són les principals fertilitzadores de les selves tropicals d’aquesta zona de l’Amèrica del sud, degut a la seva gran aportació de fòsfor (Yu, Hongbin et al., 2015).

 

No és la primera vegada, ni serà l’última, que els vents que circulen a certa altura arrosseguen partícules provinents del Sàhara cap a casa nostra. De fet és un fenomen que succeeix sovint a les nostres latituds. És el que té viure a prop del desert de sorra més gran del món. Com hem pogut veure, a banda d’embrutar, la pols sahariana també pot tenir conseqüències per a la salut de les persones i fins i tot pot tenir efectes positius per a la vegetació i, per tant, per a l’agricultura. Afortunadament, avui en dia existeixen models capaços de monitoritzar i seguir l’evolució de la pols en suspensió present a l’atmosfera. Des de TAIKOMETEOROLOGIA també informem als nostres clients de la possibilitat d’episodis d’intrusió de pols sahariana que, com hem vist, tenen efectes ben diversos.