El 8 de març, o més conegut com a Dia Internacional de la Dona, commemora la lluita per la igualtat sense distinció ni discriminació de gènere, perquè totes les persones tinguin les mateixes oportunitats i drets. Històricament les dones han experimentat majors barreres per accedir a determinades professions, han estat invisibilitzades o se les ha encasellat a rangs inferiors. No oblidem que fins l'any 1910 la dona va poder accedir a ensenyaments superiors amb igualtat de condicions que els homes -abans d'això, havien de demanar autorització al Ministeri i aconseguir que tots els professors firmessin un justificant, no es pensava que les dones necessitessin estudiar per ser bones mares i esposes-. Actualment, la representació a Espanya de les dones científiques només és del 39% i des de TAIKOmeteorologia pensem que encara és necessària la lluita per a un futur més igualitari.
A la meteorologia, la dona ha tingut un paper clau per al desenvolupament de la investigació. Malauradament, antigament els mèrits dels descobriments eren concedits als homes, invisibilitzant l'èxit femení. Des d'investigacions climàtiques, complexos càlculs manuals o fins al desenvolupament de l'ordinador que va realitzar la primera predicció meteorològica, la dona ha aportat al món de la meteorologia un avanç únic.
Aquestes són algunes de les dones que han participat en el fet que la meteorologia sigui el que coneixem avui en dia:
Nascuda a Donosti el 1898, va ser la primera dona que va poder treballar dins del "Laboratorio de Investigaciones Físicas" i posteriorment, la primera doctora en física d'Espanya. Va fer oposicions per entrar al Servicio Estatal de Meteorología, en el que va començar el 1929 com a ajudant, sent la primera dona i l'única fins al 1935. El 1932 va marxar a estudiar a la Universitat de Cambridge amb una beca i va tornar al 1934, entrant de nou al Servicio Meteorológico fins a la guerra civil, quan va ser expulsada del cos i va tornar a Donosti. Tres anys més tard, l'observatori d'Igeldo va quedar sense direcció i ella va ser designada directora per falta de personal, ja que com a dona no optava al lloc, però es buscava alguna persona que ja hagués treballat per al Servicio Meteorológico. Va treballar a l'entitat fins al 1960 fent diferents estudis sobre l'electricitat atmosfèrica. Va morir el 1979 com a primera dona meteoròloga i doctora en Física.
Va néixer el 18 d'agost de 1911 a Budapest Va quedar-se al marge dels seus èxits, reconeguts pel seu marit, John von Neumann, matemàtic i físic. Va treballar a l'ENIAC, l'ordinador que va fer el primer pronòstic meteorològic numèric. Va fer el codi per les equacions simplificades de la dinàmica atmosfèrica. Va ensenyar a programar a un equip de meteoròlegs i els hi va revisar el resultat final. Presumptament, es va suïcidar el 1963 ofegant-se al mar després d'assistir a una festa en honor a la guanyadora al Nobel de Física Maria Goeppert-Mayer.
Va néixer l’any 1932 a Wichita, els Estats Units i va ser la primera dona afroamericana en obtenir un títol de meteorologia. A més, també va ser la primera dona en exercir la professió de meteoròloga, quan va començar a treballar a la televisió dels Estats Units. Va ser la primera dona i la primera afroamericana que va rebre el segell d’aprovació de la “American Meteorological Society” per la seva tasca informativa i meteoròloga a la televisió de Nova York, a la dècada dels 1970.
June va ser una científica experta en meteorologia i aviació. Va treballar més de deu anys a l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (coneguda amb les sigles NOAA), on s’encarregava de la coordinació de les activitats meteorològiques de la Televisió, entre d’altres projectes. També va treballar per diverses organitzacions federals com ara el Servei Meteorològic Nacional i la Comissió d’Energia Atòmica.
Bacon-Bercey va dedicar grans esforços en reivindicar la participació de dones afroamericanes a la meteorologia i a les ciències. Fins i tot, l’any 1978 va realitzar un anàlisi de la representació de meteoròlegs afroamericans als Estats Units.
Nascuda l’any 1918 a White Sulphur Springs, a Virginia Occidental, als Estats Units, els seus coneixements matemàtics vers la mecànica orbital van ser fonamentals pel primer i -i pels posteriors- vols espacials de la NASA.
Es va graduar de Matemàtiques i Francès als 18 anys. En aquella època les oportunitats laborals per una dona es limitaven a l’educació. Johnson va dedicar els primers anys a ensenyar matemàtiques, musica i francès. Va dedicar 35 anys a treballar a la NASA i al Comitè Assessor Nacional per l’Aeronàutica (el NACA, predecessor a la NASA), on va contribuir amb els seus càlculs manuals complexes en l’ús d’ordinadors.
Va ser destacada per l’agencia espacial per ser la primera dona afroamericanes que va treballar com a científica a la NASA. La seva aportació es va centrar en el càlcul de trajectòries, de finestres de llançament i de rutes de retorn d’emergència pels vols espacials del Projecte Mercury, per rutes pel mòdul lunar Apol·lo i pel comandament de vols a la Lluna. Va rebre diversos reconeixements, com la Medalla Presidencial de la Llibertat (per Obama) l’any 2015, el premi Snopy (per l’astronauta de la NASA Melvin) l’any 2016 i un “NASA Gruop Achievement Award”.
Actualment Johanson segueix reivindicant la discriminació racial i de gènere, participant a conferencies i xerrades i animant a les joves a estudiar ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques.
Nascuda a Madrid l’any 1963 és una periodista reconeguda per la seva tasca a diferents espais de predicció meteorològica a la televisió espanyola, on va ser una de les primeres “dones del temps” de TVE, juntament amb Marta García. Encara que la seva formació acadèmica és el periodisme, Ana de Roque va ser seleccionada per formar part de l’equip del temps dels serveis informatius, del qual encara hi forma part. La seva trajectòria s’ha centrat als informatius de la televisió espanyola i al canal 24 hores. Actualment treballa a un centre territorial de la mateixa cadena, oferint-hi el contingut meteorològic.
Nascuda l’any 1923 a Washington, els Estats Units, amb el nom de Joanne Gerould, va ser meteoròloga i la primera dona del país en obtenir un Doctorat en aquesta disciplina, l’any 1949 a la Universitat de Chicago. Les seves contribucions es van orientar a les ciències atmosfèriques, especialment en la meteorologia tropical. Entre les seves investigacions hi podem destacar les torres càlides, els huracans, els vents alisis i les interaccions entre l’aire i el mar.
Joanne va ser membre de l’Acadèmia Nacional d’Enginyeria i va dedicar part de la seva trajectòria a ensenyar i investigar sobre meteorologia a diverses universitats i al govern federal. Va contribuir en el desenvolupament de la Missió de Mesura de Pluges Tropicals (TRMM per les sigles en anglès). Va calcular l’energia estàtica humida mitjana i la variació vertical a través de l’atmosfera, juntament amb en Herbert Riehl. Va treballar a l’Institut de Ciencies Atmosfèriques de l’Administració del Servei de Satèlits del Medi Ambient, on va ser la directora de la Subdivisió de Meteorologia Experimental. A més, també va ser la directora del projecte Stormfury. Al llarg de la seva trajectòria professional va obtenir múltiples reconeixements, entre els que en destaquem la Beca Guggenheim, la medalla de plata per la seva tasca en Meteorologia Experimental i el premi de la International Meteorological Organitzación, entre d’altres.
Maria Kirch, nascuda a Berlin l’any 1670, va ser una important astrònoma alemanya. L’any 1702 va descobrir un cometa (el C/1702 H1), sent la primera dona que se li reconeix aquest mèrit. La seva trajectòria professional la va realitzar des de l’ombra d’altres figures. Primer, del seu marit, després d’un altre astrònom i per últim del seu fill.
La seva passió per l’astronomia es va desenvolupar des de ben aviat, però fora de l’àmbit acadèmic. Va ser estudiant, aprenent i ajudant d’en Christopher Arnold, un astrònom alemany. Va dedicar gran part de la seva carrera professional a l’observació dels astres. La informació obtinguda la materialitzava en calendaris i almanacs, on també hi afegia les fases lunars, la posta de sol i els eclipsis, i ho publicava amb el seu marit. Va contribuir al desenvolupament de l’Acadèmia de les Ciències de Berlin, que era un dels principals centres d’astronomia. A més, al llarg de la seva trajectòria va efectuar múltiples publicacions força reconegudes a l’astronomia, especialment d’aurores boreals i opuscles.
Va ser la primera dona del temps que va aparèixer a televisió, corrien els anys 1970. Treballava al en el Servicio Meteorológico Nacional, organisme que pertanyia al Ministerio del Aire, quan va començar a la petita pantalla substituint a un company. Va treballar a TVE fins als anys 80, quan a causa de la llei d’incompatibilitats, va decidir deixar la televisió i continuar el seu treball al Servicio Meteorológico Nacional. Va ser constantment imitada pel seu accent, tot i això, va seguir amb molta professionalitat apropant la meteorologia als espanyols.
Coneguda per ser la primera dona del Temps de TV3. A finals dels anys 90 va entrar al Servei Meteorològic de Catalunya. Actualment, és cap de l'Equip de Serveis Climàtics en aquest mateix organisme
Filla del poeta Lord Byron, va establir les bases del que ara és la programació informàtica, però el seu nom va quedar sempre sotmès al de Charles Babbage, a qui se li coneix com el precursor de l'ordinador, un concepte que, en realitat, va ser desenvolupat per Ada.
Va entrar a
l'Harvard College
Observatory com a criada de professor E.C.
Pickering i va acabar catalogant més de 10.000 estrelles i descobrint 10 noves, 52 nebuloses i 310 estrelles variables. En aquest mateix centre,
Pickering va contractar a
Henrietta Swan Leavitt també per catalogar estrelles. Però la científica va trobar, a més, un element clau per determinar la distància entre les estrelles, una eina cabdal en la cosmologia que va servir anys després per descobrir que l'univers s'expandeix.
Va demostrar una teoria de la física de partícules i va tenir un paper transcendental en el camp de l'àlgebra abstracta, va estar vint-i-cinc anys treballant sense cobrar un salari. A Rosalind Franklin, artífex de la imatge que demostra l'estructura helicoidal de l'ADN, directament li "van robar" les seves dades. Aquests li van servir a Watson i Crick per aconseguir l'any 1962 el premi Nobel per la seva aportació a la comprensió de l'estructura de l'ADN com una doble hèlix. A ella ni la van esmentar.
Ningú els va reconèixer el seu paper i, si es va fer, va ser amb la boca petita o massa tard. Quan algú va proposar donar-li el Nobel a Leavitt, la investigadora feia quatre anys que era morta. Lisa Meitner, una de les descobridores de la fissió nuclear, tampoc va ser tan sols esmentada quan l'Acadèmia Sueca va atorgar el Nobel per aquesta troballa al seu company Otto Hahn. El 1967, quan Jocelyn Bell tot just era una estudiant de doctorat, va descriure el púlsar, una troballa que li va valer el Nobel al seu tutor de tesi Antony Hewish i a Martin Ryle. Malgrat que ella va ser la primera que va detectar el senyal, Hewish va dir llavors que donar-li el Nobel a una estudiant de doctorat hauria devaluat el premi.
Avui i cada dia volem recordar la gran tasca duta a terme per totes aquestes dones, però també volem reivindicar la feina que han fet al llarg de la història moltes d'altres dones desconegudes i invisibilitzades, però que la seva tasca ha estat imprescindible per la ciència.
